Crims

Aquest episodi investiga l'assassinat d'Andrea Arenas a Figueres el 1996 i les seqüeles de la tensió entre clans gitanos, incloent la detenció d'Emilio Ortega Moreno ('El Loco') i els processos de venjança armada. Es detalla el judici a l'Audiència de Girona, marcat per un extraordinari desplegament policial i mesures de seguretat extremes per protegir el jurat popular. El relat cobreix des de la reconstrucció del crim fins al veredicte final de culpabilitat per a l'acusat i l'absolució de la seva dona. Finalment, s'exploren altres casos vinculats o paral·lels, com l'assassinat a Vinyonet de Puigventós i el recent descobriment d'un cadàver en una nau al Segrià.

L'episodi detalla la investigació sobre el descobriment d'un cadàver calcinat a la Garriga i la desaparició d'Andrea Arenas, una noia de 17 anys. L'hallatge d'un cotxe incendiat amb una clau anglesa com a possible arma del crim permet identificar Emilio Ortega, conegut com 'el loco', com el principal sospitós. La narrativa explora la tensió social al barri del Colobret, on la comunitat gitana aplica les seves pròpies normes davant la percepció de falta d'autoritat. L'assassinat culmina amb la detenció inesperada de l'assassí a un hospital de Barcelona, després que es presentés voluntàriament davant les autoritats.

El programa explora la tragèdia d'una intoxicació alimentària letal a Lyongatha, Austràlia, provocada per amanita faloides durant un dinar familiar amb filet Wellington. L'Erin Paterson convida la seva família política per comunicar-los el seu diagnòstic de càncer, però l'àpat acaba derivant en una emergència mèdica i morts. L'episodi detalla la progressió de la crisi, les inconsistències en el relat de l'acusada i la investigació policial que inclou proves trobades a la seva residència. El judici culmina amb la sentència de presó permanent per diversos assassinats, revelant contradiccions crucials sobre la salut de l'acusada i el seu comportament davant les autoritats.

L'episodi detalla el descobriment de dos cadàvers, un home i una dona, dins d'un pou abandonat a les Gavarres l'any 1998. Les investigacions forenses van revelar que les víctimes, dos milionaris alemanys, van morir a causa de fractures cranials provocades per una palissa abans de ser traslladades al lloc per amagar el crim. L'investigació va vincular el cas amb un moviment fraudulent de comptes bancaris i la detenció d'un ciutadà britànic, Gregory Cook. Tot i les pistes sobre una banda organitzada, obstacles legals, la pèrdua de proves científiques i l'extradició fallida, el cas va acabar arxivat per falta de proves definitives i la prescripció del delicte.

El matí del 9 de novembre del 2006, un encaputxat mata a trets Isaac Martínez, de 26 anys. És un veí del barri de Cappont de Lleida. En el moment del crim, la víctima sortia amb el cotxe del seu pàrquing situat al carrer Riu Ter. El mateix dia de l'assassinat, els Mossos detenen un sospitós del crim. És un conegut de la víctima. Passades unes hores, el deixen en llibertat i la investigació queda en punt mort. L'any 2026, 20 anys després dels fets, la jutgessa decideix reobrir el cas, però el compte enrere no s'atura: l'assassinat prescriu en pocs mesos.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.

És divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja està tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel·lícula, però a "Crims" ja sabeu que res és ficció. El cas té tots els ingredients del cine d'acció: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un matí de març del 2011, a Alcanar, al Montsià, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc després s'hi acosta una veïna i veu que és el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, però la policia li va posar el nom de Déu del Mar. I és que Neptú hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Despí. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, però s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil·lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que és mort. La víctima té una marca peculiar que avui sembla una premonició: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comença a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quilòmetres. Fa el camí a peu, sola i carregada de paquets. No arribarà mai a casa. Pocs dies després, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els veïns tenen en el punt de mira un sospitós del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rubí. El cadàver està decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Està mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap peça de roba ni documentació. Del seu telèfon mòbil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui és la víctima? Algú ha posat molta cura a fer desaparèixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un camí boscós troba un home estès a terra, entre uns matolls. Està mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perquè es desperti, però no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores després, un home es presenta a comissaria dient que és l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els està explicant tota la veritat.

El 2015, un veí de Castellar del Vallès truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Després, que ha tingut un atac de cor. Després, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap què ha passat. Amb aquesta trucada comença el cas de la primera condemna a presó permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la víctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne públicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la història d'una de les famílies més influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traurà a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que té al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupció, i que quan té un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haurà estat capaç, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pròpia família?

Piedad Moya, una mare de família de 44 anys, desapareix a Mataró l'abril del 2014. Un mes després, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que és innocent i sosté que la Piedad ha marxat per voluntat pròpia. Però la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desaparèixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Mataró. Es diu Piedad Moya. Té dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Però, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparició inquietant.

Agost del 2016. Cornellà de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiració entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos està cosit a ganivetades. N'hi han clavat més d'un centenar. El cadàver està ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assassí per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cadàvers sense identificar que aporten molt poca informació a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Però el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La història comença a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La tarda del 27 de febrer del 2018 desapareix un nen de vuit anys en un poblet diminut que es diu las Hortichuelas, enmig del parc natural del cap de Gata. A l'hivern tot just hi viuen 70 persones, la majoria gent gran. Només hi ha vuit nens. Un d'aquests nens, el Gabriel Cruz, surt de casa de la seva àvia després de dinar per anar a jugar amb els cosins, que viuen cent metres més enllà, però no hi arriba mai. Durant onze dies, aquest petit poble d'Almeria es convertirà gairebé en un plató de televisió per seguir minut a minut la recerca del Pescadito, com li diuen a casa.

Només queden 48 hores perquè acabi el termini per pagar el rescat dels dos catalans segrestats a Nigèria i els captors han avisat que, si no cobren, els executaran. La banda mafiosa nigeriana no accepta les condicions de reduir el preu del rescat i l'equip negociador de la policia ha de buscar una nova estratègia a corre-cuita per guanyar temps i localitzar els segrestadors sobre el terreny. Com aconseguiran entabanar els criminals per poder alliberar els ostatges? Segon i últim capítol. El desenllaç.

Març del 2008. Dos catalans s'embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Reben una oferta per muntar un negoci interessant a Nigèria. Un empresari del Vallès i un tècnic de la companyia viatgen fins a Lagos per tancar l'operació. Al cap de poques hores de posar els peus al país estan segrestats en una cabana al mig de la selva. Una banda mafiosa nigeriana demana un rescat de 200.000 euros a canvi del seu alliberament. Si no reben els diners al cap de pocs dies, els executaran. El que semblava una transacció comercial profitosa i ben lligada es converteix en un autèntic malson.

El tècnic de telefonia diu que és innocent, però la seva versió no quadra amb el que expliquen els testimonis i el que revelen les càmeres de seguretat. Encara no se sap on és l'ordinador Lenovo de l'Amparo, que la policia no troba enlloc, ni quina ha estat l'arma homicida, i això dificulta la investigació. Els petits detalls, i el nom Lanuza, seran molt importants. Avui acabarem el cas del carrer Acadèmia de Lleida i us n'explicarem un altre. Anirem a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, on l'any 2010 un prestigiós metge de l'hospital de Perpinyà és assassinat mentre esmorza tranquil·lament al jardí de casa seva.

L'any 2017 va ser un any fosc per a les comarques de Lleida. Si de mitjana hi ha un o dos assassinats l'any, el 2017 n'hi va haver 4. Un d'aquests crims és el que us expliquem. Va ser un dels més mediàtics de la crònica negra de Lleida dels últims anys. La víctima, una dona de 61 anys, tenia poques amistats i cap enemic, o això és el que tothom suposava. Era funcionària, feia una vida solitària, sense gaires complicacions ni preocupacions. Allò que molts definirien com "una dona normal". Segur que no es va imaginar mai que vivia a només 500 metres del seu botxí.

La nit del 15 al 16 de gener del 1986, uns escombriaires de Barcelona fan una troballa macabra. Han recollit una bossa de deixalles domèstica que s'ha esquinçat quan l'han llençat al camió. Els operaris de la neteja han emmudit en veure el que ha quedat al descobert. Són unes restes humanes. Quan han sortit de l'estupefacció, han trucat a la policia. Aquesta és una investigació de les d'abans, de quan no es podia analitzar mostres d'ADN ni rastrejar telèfons mòbils. La víctima havia sigut esquarterada, i les parts del seu cos, s'havien repartit per diferents carrers de l'aleshores barri xino de Barcelona. La Policia Nacional es va implicar a fons per esbrinar qui era la víctima i no ho tenien fàcil perquè justament les parts del cos que faltaven eren les que serveixen habitualment per identificar algú.

Abril del 1993. Una noia és segrestada en ple carrer i a plena llum del dia en una luxosa urbanització de Madrid. Aquest cas va trigar dos anys i mig a resoldre's. Es va solapar en el temps amb un altre segrest que, com aquest, encara és present en l'imaginari de molta gent, el de la farmacèutica d'Olot. Malauradament, però, el d'Anabel Segura no va acabar amb l'alliberament de la segrestada.

26 de setembre del 2010. Un home ferit entra a la comissaria de Roses, a l'Alt Empordà. Està tan nerviós que li costa parlar. És d'origen marroquí i barreja l'àrab, el francès i el castellà. Els agents no acaben d'entendre què diu. L'home els explica una història rocambolesca: assegura que s'ha escapat d'un xalet de Sant Pere Pescador on hi ha un cos esquarterat en una nevera. Quan la policia entra a la casa i obre el frigorífic hi fa una troballa macabra. I hi haurà més descobriments funestos perquè en aquest xalet hi ha més d'una nevera.

1951. El vigilant de la fàbrica SAFA de Blanes es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil a les 9 del matí per denunciar un fet estrany. Denuncia que ha trobat un encenedor al costat del pou d'aigua número 4; i també una caçadora i unes alicates a prop de la caseta de les bombes. Creu que la jupa i l'eina són de l'electricista de la SAFA, el Josep Maresma. El Josep no s'ha presentat a treballar i li sembla que li pot haver passat alguna cosa dolenta. Aquesta és una història de contrabandistes, de guàrdies civils i d'una mort enigmàtica que no s'ha aclarit mai. Un delicte que va quedar impune?

Estiu de l'any 2017. Els Mossos investiguen tres assassinats en una mateixa setmana a tres poblacions catalanes: Vilanova i la Geltrú, Mont-roig del Camp i Gavà. Les víctimes no tenen, aparentment, cap connexió entre elles. Només hi ha un element comú en tots tres casos: l'autor, o autors, han utilitzat les mateixes bales. Què hi ha darrere d'aquesta onada de crims? Qui pot ser el pistoler? Els investigadors es plantegen diverses hipòtesis. Atemptats terroristes? Revenges relacionades amb la màfia o amb una xarxa internacional de crim organitzat? Un assassí en sèrie?

El 15 de febrer del 2012 a un quart d'onze de la nit el telèfon de l'Ertzaintza rep la trucada d'uns veïns de Laukiz, una població de Biscaia que hi ha a uns disset quilòmetres de Bilbao, per avisar que al cementiri hi ha un cotxe en flames. A deu quilòmetres d'allà, a Mungia, la dona de l'advocat Txetxu Ezquerra està preocupada. Fa estona que l'espera per sopar i no aconsegueix parlar amb ell perquè té el mòbil desconnectat. Aquesta és una història on l'ambició i l'engany topen amb actituds primàries, potser fins i tot primitives. I tot comença amb una sabata i una pròtesi d'un peu. Hi ha llocs on la propietat de la terra és sagrada, per a alguns, fins i tot més que la vida.

El dimecres 10 de febrer del 1988 desapareix un nen de vuit anys a Maials, al Segrià. El Ramon Josep ha sortit a jugar al carrer com sempre, però aquest cop no ha tornat a casa. Quan la mare ho denuncia a la Guàrdia Civil, li diuen que no s'amoïni, que segur que s'ha amagat i que acabarà apareixent. Però ella sap que el seu fill no està amagat enlloc. Està convençuda que li ha passat alguna cosa. Què ha passat a Maials, un poble de 1.200 habitants, on tothom es coneix?

Divendres 8 d'agost del 2008. Un indigent deambula pel barri de la Sagrada Família de Barcelona regirant les escombraries per trobar-hi ferralla. Remenant l'interior d'un contenidor del carrer València, entre les deixalles, veu una maleta de viatge. L'obre i es queda horroritzat: a dins hi ha el tronc i el cap d'un home, sense braços ni cames. El rodamon, en xoc, corre a avisar els veïns.

14 de febrer del 2011. A Logrosán, un poble d'Extremadura on tothom es coneix, ningú entén per què han disparat a un home mentre dormia. La víctima és un empresari conegut i, que se sàpiga, no tenia problemes amb ningú. La dona i el fill, que eren a casa però han sortit il·lesos de l'atac, parlen d'un crim per encàrrec, tot i que tampoc hi troben cap explicació. La primera pista que tenen els investigadors és un cotxe de color vermell. Prepareu-vos per a dos girs de guió potents. El primer, qui serà detingut pel crim, i el segon, tot el que passarà després del judici.

Rodney Alcalá, conegut com l'assassí del joc de cites, és condemnat a mort el 1980 pel crim d'una nena de 12 anys. Abans ja havia complert condemna per haver violat i apallissat una nena de 8 anys i per haver intentat agredir-ne sexualment una altra de 13. A totes dues les havia enganyat amb l'excusa d'ensenyar-los fotos. El magnetisme de la fotografia per atreure les víctimes es converteix en una arma de doble tall perquè també és decisiu per arribar fins a altres crims sense resoldre. Quantes dones van morir a mans de l'assassí del joc de cites?

13 de setembre de 1978. Los Angeles, Califòrnia. Al plató de la cadena de televisió nord-americana ABC, arrenca el popular programa "The dating game", "El joc de cites", un concurs a l'estil de l'"Amor a primera vista" de TV3. Una dona ha d'escollir la seva parella ideal entre tres candidats a qui sotmet a diverses proves i preguntes. Tots tres són simpàtics i ocurrents i despleguen les seves millors armes de seducció. Ningú es pot imaginar que un dels solters és un assassí en sèrie.